Qui som? i Per què lluitem?

1ª ASSEMBLEA de MAREA ROJA – Cultura en Lluita *
Teatre Victòria de Barcelona. 11 de febrer del 2013.

“Com a persones afectades per l’increment abusiu i injust de l’IVA
cultural i veient perillar: la possibilitat d’accedir a la Cultura per part
de molts usuaris, els llocs de treball de molts professionals i, en
definitiva, la pròpia existència de la Cultura com a base de la nostra
societat, demanem unir forces per formar aquest front comú. Per això
us proposem engegar la MAREA ROJA amb un primer objectiu immediat:
la recuperació de l’IVA cultural al 8%. No obstant, som conscients
que aquesta és una petita lluita en un context polític i social que té
molts fronts oberts i, sovint, de molta més transcendència. Amb tot,
considerem que hem de defensar l’accés a la Cultura perquè és un dels
fonaments de la societat contemporània i el motor de transformació que
exigeix la societat del futur.”

Bonanit, companyes i companys de la CULTURA.

Ara no llegirem la llista sencera dels oficis, aquella que corria per internet… no
acabaríem mai, oi. Però de ben segur que aquesta tarda hi ha per aquí una bona
representació del que anomenem Gent del Món de la Cultura, així, en general…
des dels que la generen, d’una manera o altra, als que la reben, la practiquen,
la gaudeixen, la consumeixen, la comparteixen, la transmeten, la viuen… en
definitiva, de CIUTADANS QUE VOLEM DEFENSAR LA CULTURA, i com la millor
defensa és un bon atac… LA CULTURA, ARA, MÉS QUE MAI, HA D’ESTAR EN
LLUITA.

Bé, com no ens hem posat d’acord amb el principi –ja sabem que
els inicis… no són mai fàcils- hem decidit començar pel final, i abans
d’entrar definitivament en marea… US VOLEM DONAR LES GRÀCIES
A TOTS. Als que sou aquí ara mateix, als que no han pogut venir però que
també ens acompanyen, i a tots aquells que s’hi aniran afegint, amb coratge i
entusiasme, a aquest camí que iniciem aquesta nit.

Diem nit perquè…. a veure, ja sabem que som a la tarda, però és que
això avui… insistim, no serà fàcil, eh. El camí aquest que parlàvem
serà… tirant a llarg, eh. O sigui que… anem per feina, oi.

Gràcies per la confiança. Gràcies per l’esforç. Gràcies per creure-hi.

LA MAREA ROJA NEIX AVUI.

NEIX AVUI PERQUÈ ENS HEM REUNIT AQUÍ.

I ENS HEM REUNIT PERQUÈ TENIM GANES DE FER COSES PLEGATS.

Aquesta ASSEMBLEA REAL d’avui, té uns orígens, en el fons, molt VIRTUALS.
Neix de la ràbia, de la impotència, de les ganes de canviar d’una vegada per
totes les entranyes de la CULTURA des de les arrels de l’actual model cultural,
mercantilista i obsolet, però l’espurna no va sortir de cap reunió interminable, ni
de cap grup de treball seriós, ni de cap comissió d’assemblea de barri… sinó
que es va generar de manera espontània, a través, en primer lloc, de les xarxes
socials, i en segon lloc, a través de la il·lusió d’una, diríem, mini banda o grup
de persones que ha coordinat tot això per fer possible aquesta 1ª ASSEMBLEA
CONSTITUENT DE LA MAREA ROJA.

Creiem també que val la pena recordar, o més ben dit, reconèixer… que la idea
de proposar-vosvcrear aquesta MAREA ROJA és conseqüència directa de la
vergonya que ens generava el fet de no entendre perquè la CULTURA no tenia un
front comú potent. Perquè la CIUTADANIA no es mobilitzava per DEFENSAR LA
CULTURA, com ho havien fet els de la Sanitat amb la seva MAREA BLANCA… O
els de l’Ensenyament amb la MAREA GROGA.

Què ens passa als de la Cultura? Que no ens afecta a nosaltres la crisis aquesta?
O és que aquí cadascú va a la seva, escombra cap a casa i fa la seva guerra?
Som capaços o no de trobar -de buscar, de parir- solucions als problemes
estructurals que ens afecten des de la transició, governin els socialistes o governi
la dreta? Si no ens agrada aquest model cultural, què esperem per proposar-ne un
de nou? Volem reformar i posar pedaços, o volem la revolució de les pastanagues,
els naps i les bledes? Volem guanyar batalles o declarar la guerra? Volem
continuar fent cultura en aquesta societat.. però d’esquenes als seus problemes?
O volem començar la casa pels fonaments, i lluitar per un nou paradigma cultural,
que tingui en compte lo social i les persones, i els problemes que de debò afecten
les seves necessitats bàsiques, com la sanitat, l’educació o la seva renda? En tot
cas, aquesta és la mena de coses que haurà de decidir l’Assemblea, oi.

Tenim dubtes, molts dubtes; però n’estem orgullosos, perquè aquests dubtes
generen debat, moviment, creixement entre nosaltres! La MAREA ROJA serà
el que els que som aquí i els que es vagin incorporant en facin d’ella. Potser
acaba essent una mena de Coordinadora de Plataformes en Lluita del Món
de la Cultura… Si fóssim matemàtics, parlaríem de trobar un MÍNIM COMÚ
DENOMINADOR. Sembla ideal, però també som conscients és molt ambiciós, en
tot cas, el nostre futur l’acabarà decidint l’Assemblea a partir del treball de la gent
que es vulgui implicar. Necessitem, doncs, persones emprenedores, creatives,
flexibles, valentes… per engegar aquesta lluita i dibuixar plegades aquest nou -o
vell- camí que ara comença.

Perquè nosaltres també volem ser una marea?

Les plataformes que aixequem, les associacions que constituïm, les taules
de treball que muntem, el nostre discurs, les nostres conviccions, les nostres
opinions… volen ser sòlides, o tenen vocació de ser-ho. Més o menys fermes,
coherents, consistents… sòlides; des de la del despistat que passava aquesta
tarda pel Paral·lel i ha entrat avui al Victòria, fins aquells que porten anys
picant pedra. Tanta raó té el que un dia demana la paraula a una assemblea,
com els que, durant més de dos mesos, van estar el·laborant el Manifest de
l’AcampadaCultura del 15M. En un cas potser només hi ha arrels i passió, i en
l’altre, determinació, i moltes, moltes hores de feina. Però tots dos treballen amb la
SÒLIDA CONVICCIÓ de fer les coses ben fetes.

La MAREA ROJA vol ser el medi líquid sobre el que es mantenen a flor d’aigua
tots aquests elements aïllats, el magma que s’escola entre tots aquests cossos,
més o menys sòlids, individuals o col·lectius, improvisats o estables, per
connectar-los i donar-los consistència com a grup, mirant de compactar-los
respectant la seva heterogènia, perquè puguin continuar, tot i essent diferents,
avançant juntes, i donar així, ni que sigui, sensació de cohesió a la suma dels
nostres esforços… Sumar, sumar i sumar. Perquè si ens ajudem a aixecar-nos no
ens importarà, de tant en tant, caure. Perquè només si som capaços de recolzar
les batalles dels altres… algun dia podrem guanyar la guerra.

* Text de benvinguda llegit en la primera assemblea de Marea Roja.