Aturem els pressupostos antisocials #24N

foto 5

lectura del manifest unitari per Marta i Pep de Marea Roja

MANIFEST UNITARI

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer… mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura… o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició.

Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme…

Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que seguirem convocant a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades arreu de l’Estat i a Europa per organitzacions sindicals i socials.

I el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, tornarem a cridar els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

 ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

DOCUMENT DE POSICIONAMENT ASSEMBLEA DEL 6 DE MAIG

MAREA ROJA –  CULTURA EN LLUITA: Assemblea 6 de maig de 2013. Espai Jove Fontana de Gràcia

Marea Roja Cultura en Lluita assenyala la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya com a principal responsable de l’acomiadament d’onze treballadors del TNC a conseqüència de la retallada en la seva aportació econòmica, que a més va provocar el tancament de la Sala Tallers fa unes setmanes. Aquesta política ha portat la Generalitat a abandonar el consorci del CAER de Reus, que també ha acomiadat 5 treballadors i n’ha cessat els directors. Encara sembla que no n’hi ha prou i els responsables no descarten l’execució d’un ERO. Tot plegat s’afegeix a una llarga llista d’acomiadaments i destrucció de llocs de treball al sector cultural.

El revers d’aquesta mateixa política econòmica el veiem en l’aplicació que en fa l’Ajuntament de Barcelona, que impulsa un nou festival als jardins de Pedralbes. No es tracta de política cultural sinó de lògica de mercat, de la utilització de recursos públics per impulsar propostes estrictament de consum. És del tot necessari disposar de dades reals sobre el suport públic a iniciatives privades. Exigim transparència i claredat en el retorn social de totes les inversions realitzades amb recursos públics… Continua llegint

DIGUEM PROU: LA CULTURA EN LLUITA!

MAREA ROJA. Cultura en lluita.

Si la lluita de la Sanitat Pública és la MAREA BLANCA, i la de l’Ensenyament, una MAREA GROGA, què fotem nosaltres marejant la perdiu d’aquesta manera? A què estem esperant, companys?

Sabem -tothom ho sap això, encara que sovint fem veure que no- que fa temps que hi ha gent que està en lluita constant per la Cultura. Sort d’aquests valents que n’han fet un ofici d’això també, oi. ELS LLUITADORS DE LA CULTURA. La llàstima és que acostumen a ser els mateixos que lluiten per millorar l’Ensenyament o la Sanitat…

Ho fan a nivell individual, a les Escoles, als Ateneus, a les Universitats, als Casals, a les Places Públiques, als Museus, als Teatres, a la Televisió, amb les seves Pel·lícules, els seus Dibuixos, els seus Llibres… O a nivell col·lectiu, organitzant-se en Grups de Treball, Plataformes, Associacions, Coordinadores, Acampades, Assemblees…

Però la realitat ens està demostrant que ARA ja no en tenim prou amb això. Cal que TOTHOM prengui part en aquesta LLUITA, i que ho fem plegats!

Per començar, la Marea Roja proposa RECUPERAR l’IVA del 8%
Pensem que aquest podria ser el nostre comú denominador. És més fàcil que nosaltres avancem i ELLS retrocedeixin si l’objectiu és clar, únic i concís.

Fem crèixer entre tots aquesta Marea Roja! Si ens hi posem… aquesta marea pot esdevenir una onada gegant d’aquelles que s’aixequen a l’horitzó i s’acosten lentament…

Fem-ho arribar a tots els sectors de la CULTURA, no només entre els teatreros!… Com més serem, de moment, menys plorarem, i, a la llarga, amb força, determinació i una bona dosi de paciència, MENYS ENS RETALLARAN LA CULTURA.

No teniu ganes d’aturar tot aquest desgavell? Si més no, d’intentar-ho? No ens podem quedar més temps de braços creuats. Això que ESTEM FENT ENTRE TOTS amb la Cultura, amb l’Ensenyament, amb la Sanitat… és un desastre total, de tals dimensions… que hauran de passar, un altre cop, generacions per tornar a posar les coses al seu lloc. Al lloc on eren. Al lloc on suposadament haurien de ser. A lloc.

O potser, ha arribat el moment de fer-nos una pregunta: Quin és, realment, el lloc que ha d’ocupar la Cultura en la nostra societat? Quin lloc han d’ocupar al rànquing aquestes Tres Gràcies? ENSENYAMENT, CULTURA, SANITAT…

D’aquests tres béns públics… els responsables actuals de la política només volen fer ensanyament, ruptura i caritat.

Ens hem de fer respectar. La Cultura no és un luxe.
I un poble sense Cultura no existeix.

MAREA ROJA.
cultura en lluita.
defensem la cultura.