i ara què?

Com estem?

  • Sensació de crisi en els grups de treball i en la base.
  • Desafecció progressiva dels professionals del sector.
  • Pèrdua capacitat d’incidència tant en la lluita concreta dels diversos col·lectius implicats (la professió) com en la lluita global per l’empoderament de les classes populars.
  • Infrautil·lització Web MR.

Com hem arribat fins aquí?

  • Desconnexió amb les necessitats reals del col·lectiu.
  • Excés d’ambició? Marea, sunami. Voluntat de representar i aglutinar sectors tant diversos i sovint amb  interessos divergents. Empresaris,  treballadors i “artistes” dels diferents àmbits de la cultura.
  • Cada manifest ens aïllava d’una part de l’assemblea. No hem sabut preservar la unió i que tothom se sentís implicat.
  • Radicalització. IVA sense definir en la darrera assemblea.
  • ADN dels col·lectius implicats. Individualisme i manca de sentit de classe. Currantes o “artistes”?
  • Lluites vàries en les que molts estem implicats: PAH, processos sobiranistes per cambiar-ho tot o no, renda garantida, etc.

Què s’ha fet fins ara?

  • Extensió en el territori. Barcelona, Girona. Lleida? Presència i debat a Twiter i Facebook. Web MR.
  • MR és ja un actiu present en les lluites. Un referent al qual molta gent cita en relació al món de la cultura en lluita.
  • Actes i mobilitzacions per a l’empoderament de les classes populars a les quals MR ha donat suport: Aturem els pressupostos antisocials / Contra les retallades i les privatitzacions; 23F Per la justícia socia; PHA; Internacional / No paguem el deute; Aturem el genocidi financer / Juntes Podem; etc.
  • Accions i actes de suport a lluites generals i/o concretes del sector cultural: Pujada de l’IVA, tancaments d’espais, acomiadaments, endarreriments en els pagaments de subvencions, retallades, etc: Diada de Sant Jordi a Barcelona; ESMUC; Espai Zero d’Olot; Can Xalant de Mataró; Sala d’Exposicions Can Felipa; Bòlit de Girona; Centre d’Art de Tarragona; Sala Tallers TNC; TV3 i Catalunya Ràdio; Centre d’Art Santa Mònica; biblioteques; Col·lectius de Dansa; CAER de Reus; etc. Menció especial a les accions de MR Girona: Turistes beware i Temps de flors, art speakers – cultura enrere; Projecció documental Ziztadak / Tábanos, etc.
  • Manifestos i posicionaments contra el model cultural a Barcelona: Complex museistic de Monjtuïc; privatització Museu Picaso; sucursal de l’Hermitage al port; festival al Palau de Pedralbes; els 1.097.000 euros d’una ofina tècnica per a la commemoració del 1714, etc.

Que hem de fer a partir d’ara?

A. Continuar, intentant corregir els errors i apel·lant al compromís i responsabilitat del col·lectiu. Prioritat: Cal seguir més d’aprop els conflictes del sector i ser-hi sempre presents. Pendre part activa en totes i cadascuna de les seves lluites.  Corregir l’error de no haver aconseguit fixar una posició intel·ligible pel que fa al IVA cultural. Proposta: el mateix que qualsevol artícle de primera necessitat. Declarar el ministre Wert enemic nº 1 de la cultura. Mantra 1: Ministre, rectifiqui. Mantra 2: Wert, dimissió.

B. MR es manté en stand by. Segueix latent i es reactivarà quan el col·lectiu en senti la necessitat. La “marca” i els objectius no desapareixen.

C. Dissolució ordenada: Darrer manifest.

PROPERA ASSEMBLEA MAREA ROJA – CULTURA EN LLUITA.

dilluns, 28 d’octubre, a les 19 hores

ESPAI JOVE FONTANA. BARCELONA.

DIGUEM PROU: LA CULTURA EN LLUITA!

MAREA ROJA. Cultura en lluita.

Si la lluita de la Sanitat Pública és la MAREA BLANCA, i la de l’Ensenyament, una MAREA GROGA, què fotem nosaltres marejant la perdiu d’aquesta manera? A què estem esperant, companys?

Sabem -tothom ho sap això, encara que sovint fem veure que no- que fa temps que hi ha gent que està en lluita constant per la Cultura. Sort d’aquests valents que n’han fet un ofici d’això també, oi. ELS LLUITADORS DE LA CULTURA. La llàstima és que acostumen a ser els mateixos que lluiten per millorar l’Ensenyament o la Sanitat…

Ho fan a nivell individual, a les Escoles, als Ateneus, a les Universitats, als Casals, a les Places Públiques, als Museus, als Teatres, a la Televisió, amb les seves Pel·lícules, els seus Dibuixos, els seus Llibres… O a nivell col·lectiu, organitzant-se en Grups de Treball, Plataformes, Associacions, Coordinadores, Acampades, Assemblees…

Però la realitat ens està demostrant que ARA ja no en tenim prou amb això. Cal que TOTHOM prengui part en aquesta LLUITA, i que ho fem plegats!

Per començar, la Marea Roja proposa RECUPERAR l’IVA del 8%
Pensem que aquest podria ser el nostre comú denominador. És més fàcil que nosaltres avancem i ELLS retrocedeixin si l’objectiu és clar, únic i concís.

Fem crèixer entre tots aquesta Marea Roja! Si ens hi posem… aquesta marea pot esdevenir una onada gegant d’aquelles que s’aixequen a l’horitzó i s’acosten lentament…

Fem-ho arribar a tots els sectors de la CULTURA, no només entre els teatreros!… Com més serem, de moment, menys plorarem, i, a la llarga, amb força, determinació i una bona dosi de paciència, MENYS ENS RETALLARAN LA CULTURA.

No teniu ganes d’aturar tot aquest desgavell? Si més no, d’intentar-ho? No ens podem quedar més temps de braços creuats. Això que ESTEM FENT ENTRE TOTS amb la Cultura, amb l’Ensenyament, amb la Sanitat… és un desastre total, de tals dimensions… que hauran de passar, un altre cop, generacions per tornar a posar les coses al seu lloc. Al lloc on eren. Al lloc on suposadament haurien de ser. A lloc.

O potser, ha arribat el moment de fer-nos una pregunta: Quin és, realment, el lloc que ha d’ocupar la Cultura en la nostra societat? Quin lloc han d’ocupar al rànquing aquestes Tres Gràcies? ENSENYAMENT, CULTURA, SANITAT…

D’aquests tres béns públics… els responsables actuals de la política només volen fer ensanyament, ruptura i caritat.

Ens hem de fer respectar. La Cultura no és un luxe.
I un poble sense Cultura no existeix.

MAREA ROJA.
cultura en lluita.
defensem la cultura.