Aturem els pressupostos antisocials #24N

foto 5

lectura del manifest unitari per Marta i Pep de Marea Roja

MANIFEST UNITARI

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer… mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura… o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició.

Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme…

Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que seguirem convocant a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades arreu de l’Estat i a Europa per organitzacions sindicals i socials.

I el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, tornarem a cridar els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

 ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

Anuncis

i ara què?

Com estem?

  • Sensació de crisi en els grups de treball i en la base.
  • Desafecció progressiva dels professionals del sector.
  • Pèrdua capacitat d’incidència tant en la lluita concreta dels diversos col·lectius implicats (la professió) com en la lluita global per l’empoderament de les classes populars.
  • Infrautil·lització Web MR.

Com hem arribat fins aquí?

  • Desconnexió amb les necessitats reals del col·lectiu.
  • Excés d’ambició? Marea, sunami. Voluntat de representar i aglutinar sectors tant diversos i sovint amb  interessos divergents. Empresaris,  treballadors i “artistes” dels diferents àmbits de la cultura.
  • Cada manifest ens aïllava d’una part de l’assemblea. No hem sabut preservar la unió i que tothom se sentís implicat.
  • Radicalització. IVA sense definir en la darrera assemblea.
  • ADN dels col·lectius implicats. Individualisme i manca de sentit de classe. Currantes o “artistes”?
  • Lluites vàries en les que molts estem implicats: PAH, processos sobiranistes per cambiar-ho tot o no, renda garantida, etc.

Què s’ha fet fins ara?

  • Extensió en el territori. Barcelona, Girona. Lleida? Presència i debat a Twiter i Facebook. Web MR.
  • MR és ja un actiu present en les lluites. Un referent al qual molta gent cita en relació al món de la cultura en lluita.
  • Actes i mobilitzacions per a l’empoderament de les classes populars a les quals MR ha donat suport: Aturem els pressupostos antisocials / Contra les retallades i les privatitzacions; 23F Per la justícia socia; PHA; Internacional / No paguem el deute; Aturem el genocidi financer / Juntes Podem; etc.
  • Accions i actes de suport a lluites generals i/o concretes del sector cultural: Pujada de l’IVA, tancaments d’espais, acomiadaments, endarreriments en els pagaments de subvencions, retallades, etc: Diada de Sant Jordi a Barcelona; ESMUC; Espai Zero d’Olot; Can Xalant de Mataró; Sala d’Exposicions Can Felipa; Bòlit de Girona; Centre d’Art de Tarragona; Sala Tallers TNC; TV3 i Catalunya Ràdio; Centre d’Art Santa Mònica; biblioteques; Col·lectius de Dansa; CAER de Reus; etc. Menció especial a les accions de MR Girona: Turistes beware i Temps de flors, art speakers – cultura enrere; Projecció documental Ziztadak / Tábanos, etc.
  • Manifestos i posicionaments contra el model cultural a Barcelona: Complex museistic de Monjtuïc; privatització Museu Picaso; sucursal de l’Hermitage al port; festival al Palau de Pedralbes; els 1.097.000 euros d’una ofina tècnica per a la commemoració del 1714, etc.

Que hem de fer a partir d’ara?

A. Continuar, intentant corregir els errors i apel·lant al compromís i responsabilitat del col·lectiu. Prioritat: Cal seguir més d’aprop els conflictes del sector i ser-hi sempre presents. Pendre part activa en totes i cadascuna de les seves lluites.  Corregir l’error de no haver aconseguit fixar una posició intel·ligible pel que fa al IVA cultural. Proposta: el mateix que qualsevol artícle de primera necessitat. Declarar el ministre Wert enemic nº 1 de la cultura. Mantra 1: Ministre, rectifiqui. Mantra 2: Wert, dimissió.

B. MR es manté en stand by. Segueix latent i es reactivarà quan el col·lectiu en senti la necessitat. La “marca” i els objectius no desapareixen.

C. Dissolució ordenada: Darrer manifest.

PROPERA ASSEMBLEA MAREA ROJA – CULTURA EN LLUITA.

dilluns, 28 d’octubre, a les 19 hores

ESPAI JOVE FONTANA. BARCELONA.

Document de posicionament. Assemblea 26 de juny de 2013

MAREA ROJA –  CULTURA EN LLUITA: Assemblea 26 de juny de 2013. Espai Jove Fontana de Gràcia

Marea Roja recolza i fa seva la lluita iniciada per la comunitat educativa de l’ESMUC contra les retallades, per la transparència i per la creació de sistemes de participació i gestió més democràtics en la Universitat. Aquestes reivindicacions cal emmarcar-les en una necessària defensa i un desenvolupament més profund dels ensenyaments artístics.

Entenem per educació artística no només aquella que persegueix finalitats professionalitzadores sinó també la que ajuda a desvetllar consciències i sensibilitats o la que forma part dels currículums de l’educació reglada… Totes les branques de l’educació artística són atacades de forma sistemàtica per les successïves retallades i les constants reformes educatives de Catalunya i de l’Estat Espanyol. L’accés a l’educació, i també a les disciplines artístiques, ha de ser un dret garantit i lluitarem per defensar-lo i incrementar la centralitat de l’educació i el seu paper social.

Al progressiu desmantellament dels centres d’art i pensament de Catalunya es suma el canvi d’orientació del projecte Arts Santa Mònica que evidencia, de forma cada cop més clara, l’aposta per l’entreteniment i la industrialització com a únics eixos programàtics del Departament de Cultura de la Generalitat.

Des de Marea Roja – Cultura en lluita denunciem les polítiques que s’estan portant a terme i reivindiquem una acció cultural que treballi pel bé comú, estimulant el pensament crític i garantint cultures plurals. Ens referim a experiències que superin la visió merament de consum i que puguin desenvolupar-se amb dignitat arreu del territori i per part de tothom.

El model cultural basat en la construcció i obertura de nous equipaments que han d’esdevenir bucs insígnia, mentre els pressupostos de biblioteques i centres culturals de proximitat segueixen retallant-se, es reforça una vegada més amb l’aportació de més de 30 milions d’euros de la Diputació a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes ajudes per a grans equipaments culturals i esportius, com el Museu de les cultures del Món o el Museu-Casa Verdaguer, mostren una política cultural més preocupada per seguir inaugurant edificis que no pas per enriquir els continguts dels ja existents.

Marea Roja – Cultura en Lluita defensa el paper clau i l’aposta necessària pels centres culturals de proximitat com a espais de desenvolupament personal i social, elements claus per a la participació, i la implicació de les persones.

Marea Roja denuncia la situació límit de la dansa a Catalunya que, com altres disciplines, viu en una situació de precarització que està arrassant el teixit artístic. Marea Roja se solidaritza amb el sector de la dansa i dóna suport a la seva demanda que els ajuts atorgats a companyies i projectes durant 2012 es liquidin immediatament i, que la convocatòria 2013 inclogui un compromís de pagament que no vagi més enllà de l’any en què es realitzen les activitats.

Paral·lelament a la privatització encoberta de la Universitat, a la mercantilització de la cultura i el malbaratament dels recursos públics, surten a la llum constants casos de corrupció política a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Marea Roja defensa l’establiment d’un sistema de democràcia real, garantint la vida digna del 100% de la població, defensant la justícia, la igualtat i el bé comú.

POSICIONAMENT DE LA MAREA ROJA 15/04/13

Marea Roja Cultura en Lluita no comparteix el model cultural de la Conselleria de Cultura, que impulsa, al costat de la Fundació “La Caixa” i la Fira de Barcelona, un gran complex museístic a la muntanya de Montjuïc “l’objectiu del qual és la creació d’un gran espai cultural i patrimonial en aquesta zona i dur a terme una gestió integral, el que passarà per la seva coordinació en la programació, comercialització i projecció internacional”.

Denunciem la reiterada utilització que fa de la Cultura el govern de la Generalitat per tal
d’encobrir operacions de transferència de serveis públics a mans privades, vinculades a
operacions urbanístiques i amb criteris clarament mercantilistes, com en el cas del procés
de privatització del Museu Picasso o la sucursal de l’Hermitage al Port de Barcelona.

Marea Roja Cultura en Lluita denuncia el tancament de centres de creació arreu del país en els darrers mesos, com l’Espai Zero1 d’Olot i Can Xalant de Mataró, a més de l’anunci de tancament imminent de la Sala d’Exposicions de Can Felipa, i el perill que passi el mateix amb el Bòlit de Girona i el Centre d’Art de Tarragona. Aquest fet contribueix al desarticulament d’una incipient xarxa de centres de creació i producció arrelats al territori.

Apostem per una cultura de base, de proximitat, que connecti ciutadania i creadors, lluny
dels grans esdeveniments mediàtics que s’esgoten en si mateixos.

Marea Roja Cultura en Lluita denuncia la desproporció del sou del comissari de l’Any
Espriu en relació al moment actual i a la situació de petites companyies i associacions que
encara no han cobrat les subvencions del 2012 i no tenen cap previsió que se’ls pagui ni
expectatives de noves convocatòries per al 2013.

Exigim el pagament prioritari i immediat d’aquests deutes contrets per la Conselleria de
Cultura amb més d’un centenar de petites companyies de teatre i dansa. Denunciem les prioritats de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que aposta clarament per la utilització de la Cultura com a recurs propagandístic, per exemple
en destinar 1.097.000 euros per contractar una oficina tècnica per a la Commemoració del 1714, mentre que s’oblida i menysprea la realitat del teixit cultural del país.

Marea Roja Cultura en Lluita denuncia la pujada de l’IVA a la cultura i les retallades en
els pressupostos públics destinats a la cultura. L’augment de l’IVA no és un fet aïllat en la
política dels governs espanyol i català, forma part d’un ampli procés d’expropiació a la
ciutadania, d’un desmantellament del sistema públic de serveis a les persones, de tots
aquells serveis públics que estan vinculats als drets socials bàsics, com l’educació, la
santitat, l’habitatge i també la cultura, D’aquesta manera s’acaben destruint els febles
mecanismes de redistribució de la riquesa, fet que a més incideix directament en
l’empobriment cultural.

Marea Roja Cultura en Lluita denuncia les condicions laborals dels treballadors de la
Cultura pràcticament en tots els sectors i que generen una nova classe social, el precariat
cultural. La precarietat en el sector cultural no és nova, ve de lluny, i amb la nova reforma
laboral s’agreuja la situació, difícil de sostenir i que implica un accés gairebé impossible al
mercat laboral. Ens afegim i donem suport a les lluites per la dignificació de les feines de la Cultura.

Marea Roja Cultura en Lluita assumeix plenament la necessitat de reformar la legislació hipotecària actual, que afecta greument la ciutadania, i dóna suport a la ILP impulsada per la PAH, la moratòria dels desnonaments, el lloguer social i la dació en pagament amb caràcter retroactiu.

Denunciem la criminalització per part del Govern de les accions pacífiques d’apropament
als diputats del PP per explicar als seus veïns i veïnes la dura realitat social que genera una llei hipotecària que només beneficia els bancs, i fem extensiva aquesta denúncia a les
successives restriccions en l’ocupació pacífica de l’espai públic per part de la ciutadania.

Marea Roja Cultura en Lluita defensa una cultura de base, el teixit creatiu, els
drets de les persones que treballen per la Cultura i el dret de les persones a accedir lliurement a una cultura per una vida digna.

marearojaculturaenlluita@gmail.com

marearojaweb.wordpress.com
youtube.com/user/MRAudiovisuals
facebook.com/MareaRoajCulturaEnLluita
#marearojacultura

descarrega PDF